Història de la Muixeranga

Parlar de la Muixeranga és fer-ho del símbol més conegut i emblemàtic de la ciutat d'Algemesí, però és parlar també de sentiment, de tradició, d'arrelament i del patrimoni cultural de tot el poble valencià que sent com a seus els acords musicals de l'himne de la muixeranga.

La Muixeranga d´Algemesí en les
Falles de València de 1.934

Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen de la muixeranga, però les últimes investigacions la relacionen amb una antiga dansa morisca. La pròpia paraula "muixeranga" sembla que pugui procedir de la paraula àrab "mochain" que significa "emmascarat", encara que altres versions la vinculen amb les moixigangues populars amb comparses i gent disfressada que se celebraven en les desfilades i festes públiques, i el vestit arlequinat amb què es realitza la dansa serien un vestigi d'aquesta vinculació. 

Però, com dèiem, sembla que la procedència més clara és la d'una antiga dansa morisca. A les regions del Magrib i les seves grans extensions desèrtiques es conserven tradicions d'aixecar petites construccions humanes, la qual cosa seria molt útil, en elevar el punt de visió com improvisat sistema de vigilància, com a mitjà de comunicació mitjançant algun sistema de senyals o com a sistema per escalar i assaltar fortificacions.

L'oberta.
Principis del segle XX a la Placeta del Carbó

De l'antiga dansa morisca primigènia, la muixeranga conserva les tres parts de què constava l'original, el ball, l'enterrament i el castell. El ball, representatiu de la part profana i celebrat amb ciris encesos, sol iniciar la processó i en ell, els muixeranguers disposats en dues files paral·leles executen les evolucions al ritme del Florete, una composició musical que només s'executa en aquesta part. Sobre l'enterro la interpretació popular és que es tracta de l'enterrament d'un muixeranguer que és portat en anda per una composició humana, però de nou ens trobem davant d'una figuració religiosa de la Verge que és portada com flotant i gairebé paral·lela al sòl per unes torres de muixeranguers, com les imatges de la Verge d'Agost. Una torre sosté els peus i una altra les espatlles de qui fa de Verge. El enterro s'executa sobre la composició del cant gregorià Dies irae, dies illa.

Finalment tenim el castell o apoteosi, la qual es realitza baix els acords de la Muixeranga, una preciosa composició musical d'origen anònim i amb una gran càrrega simbòlica. La muixeranga també presenta formacions amb una intencionalitat simbòlica i religiosa relacionades amb la Mare de Déu anomenades figures plàstiques i que també s'executen amb la música de la Muixeranga com "la sénia", "la Maria Alta", "la Font", "el guió"," el retaule" o "la marieta". 

La constatació documental assenyala la data de 1.724 en què es van celebrar les primeres Festes solemnes en honor de la Nostra Senyora de la Salut com la més antiga que vincula la muixeranga amb la Festa i es constata des 1.733 amb cadència anual el pagament per la Vila a els dolçainers que tocaven a la festa.

Inicis dels anys 60. Blasco el dolçainer i el mestre el Barbero.

Del famós segle XV d'or valencià, hi ha testimonis escrits de les representacions de la muixeranga en els intermedis de les obres teatrals on eren molt populars. L'espectacularitat i el que pugueren integrar-se en festes de carrer i processons va provocar que es propagaren per tota la península i va influir perquè l'Església l'inclogués en el seguici que precedeix a la Verge en la Processó. 

D'aquesta manera, la Muixeranga que en els seus orígens no va tenir cap vinculació religiosa va passar a formar part de la Processó i els quadres plàstics i figures van anar adquirint una intencionalitat representativa religiosa. És per aquest motiu pel qual trobem muixarangues de l'època pagana i altres clarament religioses.

La muixeranga, segons dades històriques, es realitzava en diverses comarques i poblacions valencianes però només Algemesí la va conservar i transmetre durant generacions. Aquesta proliferació per terres valencianes de la dansa va fer que es conegués popularment i més enllà dels nostres límits geogràfics amb el nom de "Ball de valencians". Alguns estudis demostren que grups de Ball de Valencians, van viatjar per actuar en diverses poblacions de la Península Ibèrica. Algunes d'aquestes actuacions han quedat documentades, com en 1.633 en què va actuar un ball de valencians durant la visita a Tarragona de felipe IV dins del seguici en honor del monarca. 

La gènesi dels castellers ningú dubta que procedeix de la Ribera del Xúquer. 

L'escriptor Joaquim Pérez indicava que la finalització de les festes d'Algemesí coincidia amb el de l'inici de la recollida de l'arròs i molts jornalers canviaven la marjal del Xúquer per la de l'Ebre on aixecaven castells enmig dels arrossars com a diversió. «Allà s'ajuntaven els valencians i parlaven nostàlgics dels seus pobles i de les festes recentment acabades. A Catalunya, la Muixeranga va passar de representació teatral a una exhibició de força. És per la diferent mentalitat de catalans i valencians, pragmàtics i competitius uns i imaginatius i creadors els altres ».A la àrea Tarragona-Reus-Valls van començar a imitar als" Valencians "a finals del segle XVII i va ser en aquesta zona on es produeix la transformació que perdrà els balls i farà les torres més altes convertint-se en "Castells". En 1857 apareix per primera vegada la denominació "xiquets" probablement com un eufemisme de "valencians" però també com a definició del nou concepte que estava naixent. 

L´oberta

Com a personages històrics podríem citar alguns dels mítics mestres; en la dècada dels anys vint a Enric Francisco Gil "Cabrera", ia partir dels anys quaranta i fins als setanta Llorca "el Barber", Vicent "el Gleva" i Vicent Nàcher. 

Francisco Gil "Cabrera"

"Quan un any hi hagué dues muixerangues i la topetía va arrivar a extrems quasi bèl.lics, va ser Enrique Cabrera qui va desequilibrar les taules a què havien aplegat, en fer l´homenía de pujar-se´n per la paret de fora del campanar, fins arribar al Cavallet on va nugar el mocador per a que donara constància de la gesta i que allí va restar anys, per l´admiració del veïnat, fins que el vent, el sol i les pluges anaren emportant-se aquell retall de tela de cotó."

Muixeranga dels anys 60. Foto Pepe "L´Oliveta"

Des 1.973 la muixeranga va ser rellançada per l'Associació Amics de la Muixeranga i ho va ser sota el lideratge de Tomàs Pla. En 1997 es va fundar la Nova Muixeranga caracteritzada per la seva voluntat d'incorporar la presència de la dona a la Muixeranga i aquest grup va ser presentat oficialment al gener de 1998, any en què va participar per primera vegada a la Festa de la Mare de Déu de la Salut. La Nova Muixeranga va començar amb Raül Sanxis com mestre fins a l'any 2001, en què per primera vegada, una dona, Ester Ferrer va prendre el càrrec de mestra. Actualment els mestres són José Vicente Donat que recentment ha substituït a Juan Beltrán al capdavant de la Muixeranga d'Algemesí i Mariano Fraind per la Nova Muixeranga. 

Algemesí i les seves dues agrupacions muixerangueres reben el reconeixement constant de les colles de castellers de Catalunya.

L'Alta. Placeta del Carbó